És mite tardà,
arreplegat per Ovidi en “Les metamorfosis”, quan els déus del Olimp ja havien
perdut el seu nom grec i utilitzaven el romà. Així, Atena ja es deia Minerva.
Però per a explicar l'origen de l'aranya utilitzarem els noms grecs.
Filla d’Idmó de
Colofó, un tintorer que tenyia la llana amb porpra de Tir, Aracne era famosa en
Hipepa (Brega), on tenia el seu taller, per la seua gran habilitat per al
teixit i el brodat. A més de destacar per la seua bellesa, ho feia també pel
seu especial talent per a l'art de teixir la llana, amb la qual realitzava
bells tapissos que a tots fascinaven. Les lloances que rebia la van omplir
d'orgull i va acabar tan envanida de la seua destresa com a teixidora que va
acabar afirmant que les seues habilitats eren superiors a les d'Atena, deessa
de les arts manuals (artesania), de la saviesa i de la guerra estratègica.
Abans de muntar
en còlera, Atena va decidir transformar-se en anciana i visitar a Aracne per a
donar-li avís que, encara que el seu talent estava més que provat, no havia de
comparar-se amb una deessa immortal.
Les paraules de
l'anciana van ferir l'orgull d’Aracne qui va reptar a la mateixa deessa Atena a concurs en l'art del teixit per a comprovar qui de les dues era millor en el filat.
Davant el repte, la vella, exasperada, va descobrir la seua identitat, es va desfer de la disfressa i es va presentar com Atena. Va donar començament el duel i durant diversos dies van estar teixint Aracne i la deessa. Quan van estar acabades les obres, Atena havia creat un magnífic tapís on apareixia ella mateixa arrabassant a Posidó el patronatge d'Atenes; en canvi, Aracne havia realitzat una vertadera obra mestra: una catifa en la qual es mostraven episodis d'infidelitats dels déus disfressats d'animals: Zeus sent infidel a Hera amb Leda, amb Europa, amb Dànae i amb unes altres.
Atenea va reconèixer que l'obra de la seua contrincant era millor que la seua però, en mostrar uns temes que atemptaven contra l'honestedat dels déus va decidir destruir el tapís amb la seua llança. Aracne completament defraudada per l'actitud d'Atena va decidir llevar-se la vida penjant-se d'una corda.
Però Atena es va compadir d'ella salvant-li la vida. No obstant açò, no podia permetre que la seua acció quedara impune així que la va castigar dient-li que li salvava la vida però que, a partir d'aqueix moment, la seua vida penjaria d'un fil. Va ser llavors quan la va convertir en aranya, un animal que es passa l'existència teixint teles penjat d'un fil.
Tot mite té la seua moralitat, estem davant una història d'orgull, de rancor i també de condescendència i càstig. El nostre ego ens espenta moltes vegades a vanagloriar-nos oblidant aqueix preciós do, tan escàs entre els humans, que és la humilitat.
Quan els biòlegs van voler posar nom a aqueix grup d'invertebrats amb quatre parells de potes van utilitzar el mite per a descriure als aràcnids: aranyes i també escorpins. (Aracne, del grec ἀράχνη, ‘aranya’).
Tal vegada siga aquest el moment de tirar-li una nova ullada al quadre de Velázquez, conegut popularment com “Las hilanderas” però que, el vertader títol de les quals és “La fábula de Aracne” (1644 – 1648). El pintor transforma el mite en una reflexió sobre la creació i la imitació, el Déu i l'home, el mestre i el pupil (i així sobre la naturalesa de l'art).
Què sucós! Quanta idea inunda la meua ment! Esperem que la força ens acompanye.
Quan els biòlegs
van voler posar nom a aqueix grup d'invertebrats amb quatre parells de potes
van utilitzar el mite per a descriure als aràcnids: aranyes i també escorpins.
(Aracne, del grec ἀράχνη, ‘aranya’).
Tal vegada siga
aquest el moment de tirar-li una nova ullada al quadre de Velázquez, conegut
popularment com “Las hilanderas” però que, el vertader títol de les quals és
“La fábula de Aracne” (1644 – 1648). El pintor transforma el mite en una
reflexió sobre la creació i la imitació, el Déu i l'home, el mestre i el pupil
(i així sobre la naturalesa de l'art).
Què sucós! Quanta
idea inunda la meua ment! Esperem que la força ens acompanye.
LAS HILANDERAS
Es mito tardío, recogido por Ovidio en “Las
metamorfosis”, cuando los dioses del Olympo ya habían perdido su nombre griego
y utilizaban el romano. Así, Atenea ya se llamaba Minerva. Pero para explicar
el origen de la araña utilizaremos los nombres griegos.
Hija de Idmón de Colofón, un tintorero
que teñía la lana con púrpura de Tiro, Aracne era famosa en Hipepa (Lidia),
donde tenía su taller, por su gran habilidad para el tejido y el bordado.
Además de destacar por su belleza, lo hacía también por su especial talento
para el arte de tejer la lana, con la que realizaba hermosos tapices que a
todos fascinaban. Las alabanzas que recibía la llenaron de orgullo y terminó
tan engreída de su destreza como tejedora que terminó afirmando que sus
habilidades eran superiores a las de Atenea, diosa de las artes manuales
(artesanía), de la sabiduría y de la guerra estratégica.
Antes de montar en cólera, Atenea decidió
transformarse en anciana y visitar a Aracne para darle aviso de que, aunque su
talento estaba más que probado, no debía compararse con una diosa inmortal.
Las palabras de la anciana hirieron el
orgullo de Aracne quien retó a la mismísima diosa Atenea a concurso en el arte
del tejido para comprobar quién de las dos era mejor en el hilado.
Ante el reto, la vieja, exasperada, descubrió
su identidad, se deshizo del disfraz y se presentó como Atenea. Dio comienzo el
duelo y durante varios días estuvieron tejiendo Aracne y la diosa. Cuando estuvieron
acabadas las obras, Atenea había creado un magnífico tapiz donde aparecía ella
misma arrebatando a Poseidón el patronazgo de Atenas; en cambio, Aracne había
realizado una verdadera obra maestra: una alfombra en la que se mostraban episodios
de infidelidades de los dioses disfrazados de animales: Zeus siendo infiel a
Hera con Leda, con Europa, con Dánae y con otras.
Atenea reconoció que la obra de su
contrincante era mejor que la suya pero, al mostrar unos temas que atentaban
contra la honestidad de los dioses decidió destruir el tapiz con su lanza.
Aracne completamente defraudada por la actitud de Atenea decidió quitarse la
vida colgándose de una cuerda.
Pero Atenea se compadeció de ella
salvándole la vida. Sin embargo, no podía permitir que su acción quedase impune
así que la castigó diciéndole que le salvaba la vida pero que, a partir de ese
momento, su vida pendería de un hilo. Fue entonces cuando la convirtió en
araña, un animal que se pasa la existencia tejiendo telas colgado de un hilo.
Todo mito tiene su moraleja, estamos ante
una historia de orgullo, de rencor y también de condescendencia y castigo.
Nuestro ego nos empuja muchas veces a vanagloriarnos olvidando ese precioso
don, tan escaso entre los humanos, que es la humildad.
Cuando los biólogos quisieron poner
nombre a ese grupo de invertebrados con cuatro pares de patas utilizaron el
mito para describir a los arácnidos: arañas y también escorpiones. (Aracne, del
griego ἀράχνη, ‘araña’).
aprés ma mort, d'amar perdau poder,
