LES FILADORES / LAS HILANDERAS

És mite tardà, arreplegat per Ovidi en “Les metamorfosis”, quan els déus del Olimp ja havien perdut el seu nom grec i utilitzaven el romà. Així, Atena ja es deia Minerva. Però per a explicar l'origen de l'aranya utilitzarem els noms grecs.

Filla d’Idmó de Colofó, un tintorer que tenyia la llana amb porpra de Tir, Aracne era famosa en Hipepa (Brega), on tenia el seu taller, per la seua gran habilitat per al teixit i el brodat. A més de destacar per la seua bellesa, ho feia també pel seu especial talent per a l'art de teixir la llana, amb la qual realitzava bells tapissos que a tots fascinaven. Les lloances que rebia la van omplir d'orgull i va acabar tan envanida de la seua destresa com a teixidora que va acabar afirmant que les seues habilitats eren superiors a les d'Atena, deessa de les arts manuals (artesania), de la saviesa i de la guerra estratègica.

Abans de muntar en còlera, Atena va decidir transformar-se en anciana i visitar a Aracne per a donar-li avís que, encara que el seu talent estava més que provat, no havia de comparar-se amb una deessa immortal.

Les paraules de l'anciana van ferir l'orgull d’Aracne qui va reptar a la mateixa deessa Atena a concurs en l'art del teixit per a comprovar qui de les dues era millor en el filat. 

Davant el repte, la vella, exasperada, va descobrir la seua identitat, es va desfer de la disfressa i es va presentar com Atena. Va donar començament el duel i durant diversos dies van estar teixint Aracne i la deessa. Quan van estar acabades les obres, Atena havia creat un magnífic tapís on apareixia ella mateixa arrabassant a Posidó el patronatge d'Atenes; en canvi, Aracne havia realitzat una vertadera obra mestra: una catifa en la qual es mostraven episodis d'infidelitats dels déus disfressats d'animals: Zeus sent infidel a Hera amb Leda, amb Europa, amb Dànae i amb unes altres. 

Atenea va reconèixer que l'obra de la seua contrincant era millor que la seua però, en mostrar uns temes que atemptaven contra l'honestedat dels déus va decidir destruir el tapís amb la seua llança. Aracne completament defraudada per l'actitud d'Atena va decidir llevar-se la vida penjant-se d'una corda.

Però Atena es va compadir d'ella salvant-li la vida. No obstant açò, no podia permetre que la seua acció quedara impune així que la va castigar dient-li que li salvava la vida però que, a partir d'aqueix moment, la seua vida penjaria d'un fil. Va ser llavors quan la va convertir en aranya, un animal que es passa l'existència teixint teles penjat d'un fil.

Tot mite té la seua moralitat, estem davant una història d'orgull, de rancor i també de condescendència i càstig. El nostre ego ens espenta moltes vegades a vanagloriar-nos oblidant aqueix preciós do, tan escàs entre els humans, que és la humilitat.

Quan els biòlegs van voler posar nom a aqueix grup d'invertebrats amb quatre parells de potes van utilitzar el mite per a descriure als aràcnids: aranyes i també escorpins. (Aracne, del grec ἀράχνη, ‘aranya’).

Tal vegada siga aquest el moment de tirar-li una nova ullada al quadre de Velázquez, conegut popularment com “Las hilanderas” però que, el vertader títol de les quals és “La fábula de Aracne” (1644 – 1648). El pintor transforma el mite en una reflexió sobre la creació i la imitació, el Déu i l'home, el mestre i el pupil (i així sobre la naturalesa de l'art).

Què sucós! Quanta idea inunda la meua ment! Esperem que la força ens acompanye.

Quan els biòlegs van voler posar nom a aqueix grup d'invertebrats amb quatre parells de potes van utilitzar el mite per a descriure als aràcnids: aranyes i també escorpins. (Aracne, del grec ἀράχνη, ‘aranya’).

Tal vegada siga aquest el moment de tirar-li una nova ullada al quadre de Velázquez, conegut popularment com “Las hilanderas” però que, el vertader títol de les quals és “La fábula de Aracne” (1644 – 1648). El pintor transforma el mite en una reflexió sobre la creació i la imitació, el Déu i l'home, el mestre i el pupil (i així sobre la naturalesa de l'art).

Què sucós! Quanta idea inunda la meua ment! Esperem que la força ens acompanye.

LAS HILANDERAS

Es mito tardío, recogido por Ovidio en “Las metamorfosis”, cuando los dioses del Olympo ya habían perdido su nombre griego y utilizaban el romano. Así, Atenea ya se llamaba Minerva. Pero para explicar el origen de la araña utilizaremos los nombres griegos.

Hija de Idmón de Colofón, un tintorero que teñía la lana con púrpura de Tiro, Aracne era famosa en Hipepa (Lidia), donde tenía su taller, por su gran habilidad para el tejido y el bordado. Además de destacar por su belleza, lo hacía también por su especial talento para el arte de tejer la lana, con la que realizaba hermosos tapices que a todos fascinaban. Las alabanzas que recibía la llenaron de orgullo y terminó tan engreída de su destreza como tejedora que terminó afirmando que sus habilidades eran superiores a las de Atenea, diosa de las artes manuales (artesanía), de la sabiduría y de la guerra estratégica.

Antes de montar en cólera, Atenea decidió transformarse en anciana y visitar a Aracne para darle aviso de que, aunque su talento estaba más que probado, no debía compararse con una diosa inmortal.

Las palabras de la anciana hirieron el orgullo de Aracne quien retó a la mismísima diosa Atenea a concurso en el arte del tejido para comprobar quién de las dos era mejor en el hilado.

Ante el reto, la vieja, exasperada, descubrió su identidad, se deshizo del disfraz y se presentó como Atenea. Dio comienzo el duelo y durante varios días estuvieron tejiendo Aracne y la diosa. Cuando estuvieron acabadas las obras, Atenea había creado un magnífico tapiz donde aparecía ella misma arrebatando a Poseidón el patronazgo de Atenas; en cambio, Aracne había realizado una verdadera obra maestra: una alfombra en la que se mostraban episodios de infidelidades de los dioses disfrazados de animales: Zeus siendo infiel a Hera con Leda, con Europa, con Dánae y con otras.

Atenea reconoció que la obra de su contrincante era mejor que la suya pero, al mostrar unos temas que atentaban contra la honestidad de los dioses decidió destruir el tapiz con su lanza. Aracne completamente defraudada por la actitud de Atenea decidió quitarse la vida colgándose de una cuerda.

Pero Atenea se compadeció de ella salvándole la vida. Sin embargo, no podía permitir que su acción quedase impune así que la castigó diciéndole que le salvaba la vida pero que, a partir de ese momento, su vida pendería de un hilo. Fue entonces cuando la convirtió en araña, un animal que se pasa la existencia tejiendo telas colgado de un hilo.

Todo mito tiene su moraleja, estamos ante una historia de orgullo, de rencor y también de condescendencia y castigo. Nuestro ego nos empuja muchas veces a vanagloriarnos olvidando ese precioso don, tan escaso entre los humanos, que es la humildad.

Cuando los biólogos quisieron poner nombre a ese grupo de invertebrados con cuatro pares de patas utilizaron el mito para describir a los arácnidos: arañas y también escorpiones. (Aracne, del griego ἀράχνη, ‘araña’).